Ambiental: Són els sons que hi ha de fons estant present en un lloc, tot i que es pot controlar la quantitat de so que volem que ens entri.

Música: El so musical és produït per alguns processos físics vibrant a l'aire. La característica més fonamental d'aquests sons és la seva elevació o alçada o freqüència.

Feedback: És la retroalimentació que es produeix quan el so transmès pel micròfon surt pel parlant, s'amplifica i el micròfon torna a captar aquest senyal una vegada i una altra produint aquest desagradable efecte.

Referencial: S'estableix en un nivell de codificació baix, és a dir, la imatge representa la naturalesa de l'objecte real. Fent així que sigui molt intuïtiva.

Emotiva: És la càrrega emocional de les fotografies, és el ganxo que ens uneix directament amb les emocions, ja que el cervell veu una imatge i immediatament la relaciona amb la seva pròpia experiència.

Conetiva: És el procés del qual rebem informació, quan percebem una fotografia fem dues fases: recepció i interpretació, la primera és un factor físic; la segona està influenciada pels factors personals.

Fàtica: Té com a objectiu cridar la nostra atenció i dirigir-la cap a un element determinat. Amb l'ús dels contrastos o amb la diferència de mida, aconsegueix ressaltar allò cap al que hem de dirigir la nostra mirada.

Poètica: Són figures retòriques que s'utilitzen en literatura (especialment en la poesia) per descriure alguna cosa real a través de certes paraules que, en el sentit literal, es refereixen a una altra cosa.

És aquella en què intervenen processos químics per obtenir-la, des d'emulsions fotosensibles fins a productes per fixar la imatge en un suport, cada punt està generat per la interacció d'una font d'energia, amb el substrat on es representa la imatge. Per revelar fotografia analògica hem de localitzar una cambra fosca.

Es defineix com a representació en dues dimensions d'una imatge basada en una matriu numèrica binària. Poden ser fixa 'estàtica' o mòbil 'dinàmica' depenent de la resolució. La matriu de píxels (a x b x c), en el qual 'a' i 'b' representen l'amplada i alçada i 'c' és la profunditat de color o profunditat de bit, que és la tercera dimensió de la matriu, la que permet que cada píxel pot tenir un nombre determinat de colors diferents. Aquestes matrius s'emmagatzemen en una memòria informàtica i defineixen les característiques d'una fotografia. D'aquest tipus d'imatges en sorgeixen dues més; les imatges bitmap, i les vectorials

Són una matriu de bits que especifica el color de cada píxel a una matriu rectangular de píxels. El nombre de bits dedicats a un píxel individual determina el nombre de colors que es poden assignar a aquest píxel. Aquest tipus d'imatge és pròpia del sistema operatiu Microsoft Windows. Són més pràctiques per fer fotografies o filmar escenes, mentre que els gràfics vectorials s'utilitzen sobretot per a la representació de figures geomètriques amb paràmetres definits, cosa que les fa útils per al disseny gràfic o la representació de text.

Es diferencia de la resta perquè no està creada a partir d'un conjunt de píxels sinó de formes geomètriques, així doncs de fórmules matemàtiques, per generar resultats nets que són ideals per a la impressió. La imatge vectorial es basa en fórmules matemàtiques, i no es divideixen en unitats mínimes d'informació com els píxels, sinó en taques de color i de línies. Es construeixen a partir de vectors, que són objectes definits per una sèrie de punts que es poden modificar per donar una o una altra forma a la imatge final.

Són signes sense cap relació amb la realitat a la qual es volen referir.

Són signes que comuniquen algun tipus d'informació encara que la seva intenció no sigui fer aquella acció.