→ EXCURSIONS

Una de les primeres sortides que hem fet ha sigut al MAC (Mataró Art Contemporani), que presenta el treball d'order, que tracta sobre la democràcia. Aquesta obra la presenten en tres vídeos d'un contingut diferent entre ells, però amb la mateixa temàtica, transmeten el missatge en forma d'òpera, i les reaccions de la gent són totalment realistes, ja que només els que canten saben que estan fent i que hi estan sent filmats.
Es presenta en tres actes, dels quals només vam poder veure dos; sopar al Dorchester, i mengeu-vos els rics.

El MAC ocupa com a instal·lació l'antiga presó de Mataró, en aquest espai es pot veure com vivien en aquella presó, ja que ho ha deixat tal qual hi estava, i s'observa com eren les portes, el pati, les finestres des d'on es vigilava, a les parets es veuen frases o detalls que els mateixos presoners feien.

En el sopar dels rics està amb la temàtica pel fet que és un sopa el qual és molt car, 1.200 $ per persona, i com és obvi no tothom s'ho pot permetre, el restaurant és de luxe i molt elegant, les persones que hi acudeixen hi van amb joies i vestits elegants. Hi ha dos cantants d'òpera, un home que està d'infiltrat entre els qui mengen, i l'altra noia que és encarregada d'estar al servei fregant plats, o preparant la taula, etc.El que order busca amb aquests vídeos és que ens n'adonem conta d'aquesta democràcia que encara hi és amb plans de càmera des de diferents punts, com per exemple des de fora del restaurant perquè hi veiem a la resta com fan la seva vida sense poder-se permetre aquell sopar tan car.La soprano és una persona negra, que va rapada, i que a sobre està una mica més grassa que els altres, cosa que provoca més efecte d'odi cap a ella, ja que la reacció del públic és de rebuig, no saben cap a on mirar perquè saben que el que està dient és veritat i que té raó, les seves cares són de sorpresa i estan incòmodes.El tenor comença a cantar, on diu un munt de coses dolentes cap als pobres, els qui no ens podem pagar aquest sopar, la gent aplaudeix al tenor i és en aquest moment que la soprano des de la cuina que està cansada d'escoltar-li decideix sortir a donar la seva opinió, i és quan la gent comença a sentir-se incòmode i sense saber què fer. Quan la soprano acaba de dir tot el que hi pensa d'aquesta societat se'n va molt indignada, i els altres continuen sorpresos i fent-se els innocents.

Targetes amb els noms de la reserva dels qui hi va haver en el sopar.

En el segon acte està situat en un centre comercial on un cor de nens i nenes canten pel centre comercial. Els nens fan passos firmes i forts, els sons són seleccionats per fer certes sensacions, hi ha un silenci molt significatiu abans que comencin. En el vídeo podem observar com al principi el públic mira als nens de forma innocent, ja que es pensaven que eren un grup infantil que anaven vestits d'època. El cor es distribueix pel centre, on un dels nens es col·loca a part dels altres, que és qui dirigeix els temps de l'òpera, quan comencen a cantar i a dir veritats la gent del centre es comença a sentir incòmoda, surten missatges relacionats amb l'òpera per les pantalles del centre comercial, en el vídeo no surt, però la real reacció del públic va fer aturar el vídeo i l'opera.

Cartells de les frases que anaven cantant.

A la part de pràctica vam posar en comú que ens havia semblat els vídeos. Vam haver de fer una pancarta a mode reivindicació d'algun tema o alguna cosa que volíem comunicar, la vam separar en dos grups, en el meu al principi no teníem ni idea que posar i dèiem frases típiques sobre alguns temes aleatoris, fins que amb l'ajuda de l'Ariadna ens va dir una frase que ens va agradar, la qual vam ficar, també havíem de pintar la nostra pancarta que la vam fer negra i vermella, per ressaltar, vam escriure la frase ''qui em posa de malhumor ets tu no la regla''.I per finalitzar la vam portar al lloc on estaven totes les pancartes reivindicatives, en conclusió hi va estar una experiència molt bona, ja que surts amb una pila de pensaments per reflexionar sobre que hi està passant amb aquesta democràcia, i també va estar un plaer poder veure la composició tan ben feta dels vídeos, pel fet que jugava amb punts de visió i amb els sons per donar un tipus de sentiments.